Peça originalment instrumental composada el 1955 pel saxofonista Gigi Gryce, que va enregistrar-la amb Art Farmer a la trompeta.
El 1959 el cantant Jon Hendricks va escriure-li lletra i va gravar-la.
D’aleshores ençà molts artistes s’han vist seduïts per la bellesa singular d’aquesta melodia i l’han incorporat als seus repertoris:
Betty Carter, Dianne Reeves, Benny Bennack & Veronica Swift.
Nosaltres n’hem fet la versió catalana amb el nom de Veure’ns un instant.
Misty ha estat una cançó de referència del repertori vocal jazzístic.
Composta per Errol Garner com a peça per piano el 1954, més tard Johnny Burke va posar-li lletra i Johnny Mathis va cantar la versió que la va donar a conèixer al gran públic.
El 1965 el lletrista Jaume Picas va fer la versió catalana per a Núria Feliu, que la va enregistrar amb Tete Montoliu al piano.
Duke Pearson va compondre i enregistrar Jeannine el 1961. De seguida va interessar als germans Adderley i la van incorporar al seu repertori.
El cantant Oscar Brown jr. va posar-hi lletra i després la van cantar Manhattan Transfer i molts d’altres artistes.
Nosaltres hem fet una versió lliure en català amb el títol Les claus d’aquell jardí.
Duke Pearson va compondre i enregistrar Jeannine el 1961. De seguida va interessar als germans Adderley i la van incorporar al seu repertori.
El cantant Oscar Brown jr. va posar-hi lletra i després la van cantar Manhattan Transfer i molts d’altres artistes.
Nosaltres hem fet una versió lliure en català amb el títol Les claus d’aquell jardí.
Dexter Gordon va ser company d’escenari i amic de Tete Montoliu. Van actuar plegats per tot Europa, també a Catalunya. En record d’aquelles nits va compondre i enregistrar Catalonian Nights.
Dexter presentava el Tete com a “el gran senyor de la Catalunya”. Nosaltres hem imaginat una lletra que evoca aquelles nits.
Irene Higginbotham va escriure aquesta cançó el 1946 i aquell mateix any la va gravar Billie Holiday. Diana Ross va fer-ne una versió per a la pel·lícula biogràfica Lady Sings the Blues (1972).
Hem creat la versió catalana per a apropar el públic a la força de la lletra.
La compositora Kay Swift va escriure Fine and Dandy el 1930 per al musical que portava el mateix nom.
Més endavant, la cançó prengué un lloc destacat als repertoris d’instrumentistes i cantants de jazz.
Jaume Picas va escriure la lletra en català i Núria Feliu, acompanyada de Tete Montoliu i el saxofonsita Booker Erwin, va enregistrar-la el 1965. Es tracta d’una versió molt jazzística a tempo ràpid que nosaltres hem volgut recrear.
Peça originalment instrumental composada el 1955 pel saxofonista Gigi Gryce, que va enregistrar-la amb Art Farmer a la trompeta.
El 1959 el cantant Jon Hendricks va escriure-li lletra i va gravar-la.
D’aleshores ençà molts artistes s’han vist seduïts per la bellesa singular d’aquesta melodia i l’han incorporat als seus repertoris:
Betty Carter, Dianne Reeves, Benny Bennack & Veronica Swift.
Nosaltres n’hem fet la versió catalana amb el nom de Veure’ns un instant.
Misty ha estat una cançó de referència del repertori vocal jazzístic.
Composta per Errol Garner com a peça per piano el 1954, més tard Johnny Burke va posar-li lletra i Johnny Mathis va cantar la versió que la va donar a conèixer al gran públic.
El 1965 el lletrista Jaume Picas va fer la versió catalana per a Núria Feliu, que la va enregistrar amb Tete Montoliu al piano.
Duke Pearson va compondre i enregistrar Jeannine el 1961. De seguida va interessar als germans Adderley i la van incorporar al seu repertori.
El cantant Oscar Brown jr. va posar-hi lletra i després la van cantar Manhattan Transfer i molts d’altres artistes.
Nosaltres hem fet una versió lliure en català amb el títol Les claus d’aquell jardí.
Duke Pearson va compondre i enregistrar Jeannine el 1961. De seguida va interessar als germans Adderley i la van incorporar al seu repertori.
El cantant Oscar Brown jr. va posar-hi lletra i després la van cantar Manhattan Transfer i molts d’altres artistes.
Nosaltres hem fet una versió lliure en català amb el títol Les claus d’aquell jardí.
Dexter Gordon va ser company d’escenari i amic de Tete Montoliu. Van actuar plegats per tot Europa, també a Catalunya. En record d’aquelles nits va compondre i enregistrar Catalonian Nights.
Dexter presentava el Tete com a “el gran senyor de la Catalunya”. Nosaltres hem imaginat una lletra que evoca aquelles nits.
Irene Higginbotham va escriure aquesta cançó el 1946 i aquell mateix any la va gravar Billie Holiday. Diana Ross va fer-ne una versió per a la pel·lícula biogràfica Lady Sings the Blues (1972).
Nosaltres hem fet l’adaptació al catala per tal d’apropar el públic a la força de la lletra.
La compositora Kay Swift va escriure Fine and Dandy el 1930 per al musical que portava el mateix nom.
Més endavant, la cançó prengué un lloc destacat als repertoris d’instrumentistes i cantants de jazz.
Jaume Picas va escriure la lletra en català i Núria Feliu, acompanyada de Tete Montoliu i el saxofonsita Booker Erwin, va enregistrar-la el 1965. Es tracta d’una versió molt jazzística a tempo molt ràpid que nosaltres hem volgut recrear.